Definició

El trastorn de l'espectre de l'autisme (TEA) és un trastorn d'origen neurobiològic que afecta la configuració del sistema nerviós i al funcionament cerebral, donant lloc a dificultats en dues àrees principalment: la comunicació i interacció social i la flexibilitat del pensament i de la conducta.

Causa i Característiques

En l'actualitat, no està determinada la causa que expliqui l'aparició del TEA, però sí la forta implicació genètica a l'origen.

És un trastorn del desenvolupament que sol detectar-se entre els 18 i 24 mesos d'edat, encara que el seu diagnòstic sol obtenir-se a partir dels 4 anys. La seva manifestació concreta també variarà en funció de l'edat, les capacitats cognitives i d'aprenentatge, així com l'experiència vital de la persona. L'autisme roman durant tot el cicle vital i les seves necessitats, suports i recursos seran diferents.

Tal com el nom especifica, es tracta d'un espectre pel que No hi ha dues persones amb TEA iguals; comparteixen una simptomatologia comuna però amb diferents graus d'afectació pel que dependrà del seu propi desenvolupament personal i dels suports que pugui tenir, així com de si presenta o no discapacitat intel·lectual associada, el seu nivell de desenvolupament del llenguatge i altres comorbilitats que puguin presentar-se.

Com hem dit, es tracta d'un trastorn, no es cura amb medicines i la intervenció a realitzar ha de ser abordada de manera integral començant des del nucli familiar. Obtenir els suports especialitzats més concordes a cada persona basats en l'evidència i amb un pla d'intervenció professional individualitzat i encaminat a millorar la qualitat de vida de la persona amb TEA.